Després de colpejar Malawi com a tempesta tropical, el cicló Idai va tocar terra prop de la ciutat moçambiquesa de Beira el 14 de març i l’endemà es va desplaçar cap a Zimbabwe. Dues setmanes després es comptabilitzaven més de 700 morts en aquests tres països, 468 a Moçambic, on també es deixava unes 1.500 persones ferides, tot i que les afectades podien ser al voltant de 1.850.000. Les aigües contaminades i la manca d’aigua potable estan propiciant l’extensió del còlera, la diarrea i la malària. Els serveis d’educació i salut locals es van veure interromputs, també els tractaments per a pacients amb VIH, que tenen una alta incidència a la zona.

El Fondo Galego de Cooperación e Solidaridade, fundat el 1997, està estudiant en aquests moments la millor via per donar suport a Moçambic, país amb el qual porta col·laborant des de fa gairebé dues dècades amb una desena de projectes. Dos d’ells es trobaven actius en aquest moment. Un per reduir els factors de risc que poden portar a la joventut a contreure addiccions, malalties o embarassos precoços, utilitzant l’esport com a eina, i una altra per construir sistemes d’abastament d’aigua per tal que la població no l’hagi de recollir en el riu, evitant així les morts per atacs de fauna salvatge.

El primer dels projectes es desenvolupa amb la Fundação Encontro als districtes de Boane i Naamacha, al sud de Maputo, pel que gairebé no van patir els efectes de les inundacions. En canvi, en el segon dels casos, la iniciativa es porta a terme al costat del municipi de Nhamayábue, que va resultar afectat per fortes pluges, fins al punt que més de 1.000 famílies van perdre el seu habitatge.

A més, els quatre sistemes d’abastament construïts van quedar negats, per la qual cosa seran necessàries tasques de reparació. D’altra banda, el Fondo Galego està en contacte amb l’Associació Nacional de Municipis de Moçambic (ANAMM), que també va sol·licitar la col·laboració de les administracions locals per contribuir a pal·liar els efectes del desastre.

Moçambic va experimentar un creixement considerable des de l’Acord de Pau, signat el 1992, que va posar fi a setze anys de guerra civil, però el seu Índex de Desenvolupament Humà (IDH) segueix essent un dels més baixos del planeta. La pobresa arriba al 55% de la població, especialment en les dones, i l’esperança de vida se situa en els 57 anys.

Tot i així, es tracta d’un país amb un gran potencial i ha iniciatives locals des de les que es lluita per revertir aquesta situació, algunes d’elles amb col·laboració internacional. Tal és el cas dels ajuntaments i organitzacions recolzades pel Fondo Galego, que canalitza així les inquietuds d’un centenar d’ajuntaments i diputacions de Galícia per contribuir a la construcció d’un món més just.